A tota la comarca Els Ports, però especialment a Vilafranca, els seus habitants van lluitar per a dominar les pedres, un recurs natural gairebé inesgotable, accessible i tan noble com difícil de treballar.

​

L’arquitectura de la pedra en sec és el patrimoni cultural que ens van deixar els nostres avantpassats, l’expressió d’una forma de vida anterior, amb unes característiques pròpies, marcades per la climatologia i l’orografia d’esta comarca muntanyosa.

​

Per augmentar la superfície i la qualitat del terreny cultivable, ací sempre ha segut

necessari treure pedra i posar terra. Amb la pedra, l’enginy i les seues mans, els

vilafranquins (artesans anònims - agricultors i pastors) van fer centenars, tal vegada milers de parets de pedra en sec per a separar finques cultivades dels camins (assegadors i “caletxes”), centenars de casetes i totes les construccions per a l’aprofitament de l’aigua en èpoques de sequera.

​

En definitiva, aquestes edificacions, integrades en un medi físic y ecològic de gran valor paisatgístic i ecològic, van crear un territori construït i modificat sàviament per la intervenció humana.

​

Per tal de preservar aquest llegat i posar-lo en valor, l’Ajuntament de Vilafranca va crear la Col·lecció Museogràfica del Museu de la Pedra en Sec l’any 2006. Aquest espai museogràfic permet als visitants conèixer el món de l’arquitectura de la pedra en sec, la seua tècnica i els seus usos, a partir d’un recorregut per panells, maquetes i recreacions.

A més, també dona l’oportunitat de gaudir d’una de les vistes més privilegiades de tota la Vega.